Vaig tard, però vaig”
“Bé, companys, que sigueu feliços”

No vas tard Xavier
!!Tard Xavier !! que vol dir que vas tard !!
Els que no et coneguin potser s’ho creuran,
la resta sabem que vas d’hora,sempre d’hora,
potser massa d’hora

!!No, Xavier, no vas tard !!
Quarts de vuit del mati,
i Tu ja ens “col•loques” al mig del mon,
al mig del dia, al mig de la vida.
Ens encens els llums per treure foscor,
ens obres els ulls per veure-hi millor
i amb el teu comentari punyent,
ens despertes les neurones,
per viure y sentir el mon que ens envolta.

No, Xavier, no vas tard !!
Sempre atent, sempre al davant,
per ser al costat del qui et necessita,
respondre a la trucada,
organitzar la trobada o la calçotada,
preparar l’excursió,
tant se valsi es a la platja com al Puigmal,
per pensar en tots menys en Tu.

No, Xavier, no vas tard
!!Tenies clar que el temps passa massa de pressa,
que calia viure’l abans que s’escoli entre els dies.
Per tu, no valia la pena dormir,
mentrestant quedessin persones per conèixer,
llocs, aventures i coses per descobrir.

Una vida, viu-la bé,
amb tota la intensitat,
vas fer d’aquest lema la teva prioritat..

No, no vas tard Xavier
!!Vas d’hora, massa d’hora !!
Per fer aquest viatge sobtat,
que tots els que te’m estimat voldríem poder aturar.

Tiñi i Montse Febrer de 2010
8 de febrero de 2010 14:11