Carta de comiat

Dimarts, 9 de Febrer del 2010

Estimat Xavier,

T'escrivim una carta - que ja no podràs llegir en aquest món - amb tantes ganes d'abraçar-te com feia temps que no ho feiem.

Avui volem aplaudir el teu pas per la vida i tot allò que has fet per nosaltres, perquè el teu record, les teves il.lusions i la teva actitud continuaran sempre molt vius i ens encoratjaran a tirar endavant.

Avui rebem l'experiència de la mort i volem agraïr el llegat que has deixat i la vida tan plena i tan intensa que has viscut.
Diuen que només moren els que viuen. I és aquesta experiència la que ara ens fa ser més persones.

Aquests últims dies ens has donat temps per estar amb tu, per plorar, per recordar, per cuidar-te... i sobretot ens has donat una força inexplicable que ens ha arrelat els sentiments més profunds.

Avui acceptem la teva absència però el buit que ens deixes és inmensament gran.
Ens creiem forts i només la teva mort ens ha ensenyat la nostra debilitat.
Ja no et tornarem a veure però seguirem sentint la teva energia i tornarem a viure per tu.

Xavi, t'estimem com mai hauries pensat i ara necessitem consol, però volem que ens el donis tu amb les teves hores compartides, amb les nostres trobades, amb la teva mirada... és a dir, amb els nostres records eterns.

Has vist la llum del sol quan neix i la bellesa indescriptible d'un capvespre.
Has tocat la sorra molla de la platja i l'has portat al fons del mar dins d'una onada.
Has sentit la màgia de l'amor has estimat de cor als qui t'envolten.

I avui... has escoltat el silenci de la nit i has dibuixat un cel ple d'estrelles.
I en aquest silenci i en aquest cel has trobat la pau... has trobat l'amor.

Mai hauriem imaginat que t'escriuriem una carta de comiat.

De tot cor,
Els teus germans Jordi, Montse i Eva