“Espera lo millor,
converteix els problemes en oportunitats,
mostra't insatisfet amb l'status quo,
concentra't en el lloc on desitges anar,
enlloc de pensar d'on vens i,
el què és més important,
decideix ser feliç,
conscient de que la felicitat és una actitud,
un hàbit adquirit amb la pràctica diària,
i no un resultat o un dividend".
Denis Waitley
3 comentarios:
Resposta a l’últim correu d’en Xavier.
Dissabte 23/01/2010, 7:21 AM
“Vaig tard, però vaig”
“Bé, companys, que sigueu feliços”
No vas tard Xavier !!
Tard Xavier !! que vol dir que vas tard !!
Els que no et coneguin potser s’ho creuran,
la resta sabem que vas d’hora,
sempre d’hora, potser massa d’hora !!
No, Xavier, no vas tard !!
Quarts de vuit del mati, i
Tu ja ens “col•loques” al mig del mon,
al mig del dia, al mig de la vida.
Ens encens els llums per treure foscor,
ens obres els ulls per veure-hi millor
y amb el teu comentari punyent,
ens despertes les neurones,
per viure y sentir el mon que ens envolta.
No, Xavier, no vas tard !!
Sempre atent, sempre al davant,
per ser al costat del qui et necessita,
respondre a la trucada,
organitzar la trobada o la calçotada,
preparar l’excursió, tant se val
si es a la platja com al Puigmal,
per pensar en tots menys en Tu.
No, Xavier, no vas tard !!
Tenies clar que el temps passa massa de pressa,
que calia viure’l abans que s’escoli entre els dies.
Per tu, no valia la pena dormir,
mentrestant quedessin persones per conèixer,
llocs, aventures y coses per descobrir.
Una vida, viu-la bé, amb tota la intensitat,
vas fer d’aquest lema la teva prioritat.
.
No, no vas tard Xavier !!
Vas d’hora, massa d’hora !!
Per fer aquest viatge sobtat,
que tots els que te’m estimat
voldríem poder aturar.
Tiñi i Montse Febrer de 2010
Per la vida és perd la vida. El Xavier ha tingut una vida plena, intensa, feliç. Amb la família, els amics, la feina. Els pares, nens i mestres de l’escola Carlit ho sabem molt bé, sabem del seu entusiasme, de la seva empenta, de les seves ganes de fer coses, des de l’Ampa i amb el grup de pares de la classe de la Claris i el Fèlix, fent excursions, organitzant sopars, festes, trobades... És el Xavier de la Gemma, el Xavier de la broma, el Xavier vital i actiu, amic dels seus amics, molt amic. Ens l’havíem fet nostre, ben nostre, per això el trobarem tant a faltar i per això el recordarem sempre amb afecte i alegria.
Ja ho veus Xavi... Thotom té paraules maques per tu. Segurament perquè has sabut transmetre -com ningú- positivitat, bons sentiments i sempre has fet les coses facils als que t'envoltavem. Ara estem tristos i et trobem a faltar; però el teu record m'empeny a no defallir.
Publicar un comentario