Pare

Per desgràcia els geranis s'han pensit i jo no sé la resposta, però em sembla que ja no és perquè no els rego ara ja penso altres coses. Potser és perquè has marxat, potser és perquè ja no hi ets o simplement és que ja s'han fet vells...

Això va passar fa poc i encara penso com és que aguanto dreta sense tenir la teva escalfor a prop o si més no com és que em puc permetre que això es faci realitat. Anava de sobrada pensant que tornaries, que al cap d'un dia et tornaria a veure, que tot això només hagués estat un petit entrebanc al llarg del teu camí que encara et quedava per fer.
Quan penso en tu no ploro, em cauen llàgrimes carregades de tristesa i de ràbia a la vegada.

Seria la persona més feliç del món si pogués demanar un desig. Un desig especial, molt especial, massa especial i tot. Ja sé que no te'l podria dir, però com que tu sempre mel's deies perquè confiaves am mi (bé això espero) doncs te'l consediré. Siusplau no vull que el senti ningú així que te'l dire ben fluixet, acosta l'orella siusplau :

NOMÉS M'AGRADARIA PODER-TE VEURE ALGUN COP MÉS A LA MEVA VIDA AIXÍ ET DEIXARIA CLARES ALGUNES COSES QUE M'AGRADARIA DIR-TE.





p.d : La mare m'ha apuntat al Balmes (espero que estiguis content).






Claris