miércoles, 24 de febrero de 2010

AL MEU AMIC XAVIER

"No caminis davant meu

potser no et segueixi

No vagis darrera meu

potser no et porti

Camina al meu costat,

y siguis simplement el meu amic" (del poeta Albert Camús)


Una molt forta abraçada i aquí em teniu.

Peto a la vídua i fills

Eduard Segarra

2 comentarios:

Eva Òdena i Enric Àlvarez dijo...

Hem publicat al blog el correu electrònic que va enviar l'Eduard Segarra on dedicava aquestes paraules tan boniques pel Xavier.

Anónimo dijo...

Res tenim tan segur en aquesta vida com la mort, però quan aquesta arriba d'una manera tan sobtada, inesperada, prematura i injusta ens quedem estorats, confusos, tristos, molt tristos, desorientats, perplexos i desconcertats. Freds.
Aquest gran buit que ha quedat, ple de ràbia i d'impotència, de mica en mica s'anirà omplint amb la tendresa i la dolçor dels records.
Aquest buit però, mai s'acabarà d'omplir del tot, ja que les persones som irreemplaçables i sobre tot tu, Xavi, amb el teu somriure permanent, la teva alegria, generositat i "savoir faire".
Amb el cor encongit et volem dedicar aquestes paraules i recolzar a la Gemma, la Claris, el Félix i a tota la teva familia.
Germán & Sunsi