notes de condol publicades en el Regió 7 de MANRESA

Ita Devant:
Una perdua molt dolorosa, el meu condol a tota la familia.

Gemma Vila Clarena:
Tot el meu suport per uns moments tan sentits. Una abraçada .

Guillermina Varela:
Estic trasbalsada. El meu condol més sincer. Guillermina

David Pié:
Rebeu el meu condol. Una abraçada.

Vicenç Solórzano:
Una inesperada perdua molt dolorosa. Rebeu el meu condol i molts ánims per continuar endavant. Una abraçada.

Isidre Pujol:
Rebeu el més sentit condol, sempre el recordaré de l’època de la Badia-Solé i quan estudiava Dret, amb el seu tarannà i personalitat d’empenta i vitalitat. El tindré present a les meves oracions ¡¡

AL MEU AMIC XAVIER

"No caminis davant meu

potser no et segueixi

No vagis darrera meu

potser no et porti

Camina al meu costat,

y siguis simplement el meu amic" (del poeta Albert Camús)


Una molt forta abraçada i aquí em teniu.

Peto a la vídua i fills

Eduard Segarra

Al meu nebot Xavier

Tots els records presents del teu somriure
i un temps passat que mai oblidarem
seran consol per a tornar a reviure
colors de cel, colors de crisantem.

Seràs record present a totes hores
l'estel més clar de tot el firmament,
el so més greu de totes les tenores,
l'amic de tots, per sempre, en tot moment.


El teu tiet Josep Maria


Manresa, 12 de febrer de 2010

CERDANYA

Xavi, hem estat a la Cerdanya i des de dalt d'un turó he vist totes les muntanyes que envolten Puigcerdà i he respirat aquell aire tan pur que a tú t'agrada tant, i he pensat en tú i he vist moments molts divertits que hem passsat tots junts... llavors t'he trobat a faltar... però tot seguit he pensat en la Gemma, la Claris i el Félix i ja t'he tornat a tenir !!!

Acabo de llegir l'esrit que t'ha fet la teva filla Claris. Es molt maco !!!
La Claris és impressionant !!!

Pare

Per desgràcia els geranis s'han pensit i jo no sé la resposta, però em sembla que ja no és perquè no els rego ara ja penso altres coses. Potser és perquè has marxat, potser és perquè ja no hi ets o simplement és que ja s'han fet vells...

Això va passar fa poc i encara penso com és que aguanto dreta sense tenir la teva escalfor a prop o si més no com és que em puc permetre que això es faci realitat. Anava de sobrada pensant que tornaries, que al cap d'un dia et tornaria a veure, que tot això només hagués estat un petit entrebanc al llarg del teu camí que encara et quedava per fer.
Quan penso en tu no ploro, em cauen llàgrimes carregades de tristesa i de ràbia a la vegada.

Seria la persona més feliç del món si pogués demanar un desig. Un desig especial, molt especial, massa especial i tot. Ja sé que no te'l podria dir, però com que tu sempre mel's deies perquè confiaves am mi (bé això espero) doncs te'l consediré. Siusplau no vull que el senti ningú així que te'l dire ben fluixet, acosta l'orella siusplau :

NOMÉS M'AGRADARIA PODER-TE VEURE ALGUN COP MÉS A LA MEVA VIDA AIXÍ ET DEIXARIA CLARES ALGUNES COSES QUE M'AGRADARIA DIR-TE.





p.d : La mare m'ha apuntat al Balmes (espero que estiguis content).






Claris

Una conversa amb el meu cosí

BAQUEIRA FEBRER 05

Hola Xavi

Com estàs?

Per desgràcia, no has tingut la mateixa sort que vaig tenir jo, t'han fet marxar sense tenir-ne ganes, és a dir per força i sense miraments.

Però per sort tinc els teus millors records. Ets una persona singular que dones la mà a qui la necessita sense pensar en interès.

Tens defectes com tothom, però ara mateix no els recordo i segur que n'hi han.

Si tinc algun problema tu estàs al meu costat per al que faci falta, i com jo molta gent pot dir el mateix.

Tinc moltes vivències viscudes amb tu, recordes la setmana santa a Cadaquès? quan ens llançàvem el paquet de tabac per la finestra i després saltàvem nosaltres? sort que era planta baixa.
I la sortida a l'Aneto proclamant la República a sobre d'una roca?
I les setmanes d'esquí a Baqueira?
Podríem estar durant hores i mes hores parlant de tantes i tantes vivències junts.

No se el destí del teu viatge, ni me'l puc imaginar, però sigui quin sigui, segur que serà bo.

Algun dia jo també al faré, i espero que ens trobem per continuar recordant les nostres batalletes.

Bé, Passerell acabo aquí. Descansa.

A reveure .

El teu cosí

Ramon

PROBLEMES TECNICS AMB EL BLOG

Bona nit a tots i totes,

Tenim un problema técnic amb el blog i només pot accedir a fer entrades el que l'ha creat, que sóc jo.

Bé, demà matí parlaré ab el dpt. d'informàtic de l'empresa perquè em solucioni aquest problema i ja us informaré de com accedir-hi.
Ho posaré al principi del blog de manera que tothom tingui les instruccions oportunes.
Perdoneu les molèsties però j se sap... "zapatero a tus zapatos".

Petons a tots i totes !!! Eva

el meu tiet xavier

xavi encara no havia viscut la mort d'un familiar tant proper i la veritat m'ha impactat i dolgut molt, mai t'oblidaré, i sempre recordaré aquell dinar de Nadal que teniem que fer junts!!!

Enric (fill)

COMIAT A LA PARROQUIA DE CRIST REI

Avui dimecres, dia 10 de Feber, hem celebrat el comiat del Xavi a la Parròquia de Crist Rei de Manresa i ha estat molt bonic.

La Claris i el Félix han estat molt valents. ¡¡ Els estimem molt !!

Totes les dedicatòries han estat poques per una persona tan gran com el Xavi.

La Gemma ha iniciat la celebració amb unes paraules recordant al Xavier. Ha estat impressionant !!! perquè la Gemma és molt gran !!!

Estem contents d'haver-lo despedit d'questa manera.

Enric i Eva

Carta de comiat

Dimarts, 9 de Febrer del 2010

Estimat Xavier,

T'escrivim una carta - que ja no podràs llegir en aquest món - amb tantes ganes d'abraçar-te com feia temps que no ho feiem.

Avui volem aplaudir el teu pas per la vida i tot allò que has fet per nosaltres, perquè el teu record, les teves il.lusions i la teva actitud continuaran sempre molt vius i ens encoratjaran a tirar endavant.

Avui rebem l'experiència de la mort i volem agraïr el llegat que has deixat i la vida tan plena i tan intensa que has viscut.
Diuen que només moren els que viuen. I és aquesta experiència la que ara ens fa ser més persones.

Aquests últims dies ens has donat temps per estar amb tu, per plorar, per recordar, per cuidar-te... i sobretot ens has donat una força inexplicable que ens ha arrelat els sentiments més profunds.

Avui acceptem la teva absència però el buit que ens deixes és inmensament gran.
Ens creiem forts i només la teva mort ens ha ensenyat la nostra debilitat.
Ja no et tornarem a veure però seguirem sentint la teva energia i tornarem a viure per tu.

Xavi, t'estimem com mai hauries pensat i ara necessitem consol, però volem que ens el donis tu amb les teves hores compartides, amb les nostres trobades, amb la teva mirada... és a dir, amb els nostres records eterns.

Has vist la llum del sol quan neix i la bellesa indescriptible d'un capvespre.
Has tocat la sorra molla de la platja i l'has portat al fons del mar dins d'una onada.
Has sentit la màgia de l'amor has estimat de cor als qui t'envolten.

I avui... has escoltat el silenci de la nit i has dibuixat un cel ple d'estrelles.
I en aquest silenci i en aquest cel has trobat la pau... has trobat l'amor.

Mai hauriem imaginat que t'escriuriem una carta de comiat.

De tot cor,
Els teus germans Jordi, Montse i Eva

Vaig tard, però vaig”
“Bé, companys, que sigueu feliços”

No vas tard Xavier
!!Tard Xavier !! que vol dir que vas tard !!
Els que no et coneguin potser s’ho creuran,
la resta sabem que vas d’hora,sempre d’hora,
potser massa d’hora

!!No, Xavier, no vas tard !!
Quarts de vuit del mati,
i Tu ja ens “col•loques” al mig del mon,
al mig del dia, al mig de la vida.
Ens encens els llums per treure foscor,
ens obres els ulls per veure-hi millor
i amb el teu comentari punyent,
ens despertes les neurones,
per viure y sentir el mon que ens envolta.

No, Xavier, no vas tard !!
Sempre atent, sempre al davant,
per ser al costat del qui et necessita,
respondre a la trucada,
organitzar la trobada o la calçotada,
preparar l’excursió,
tant se valsi es a la platja com al Puigmal,
per pensar en tots menys en Tu.

No, Xavier, no vas tard
!!Tenies clar que el temps passa massa de pressa,
que calia viure’l abans que s’escoli entre els dies.
Per tu, no valia la pena dormir,
mentrestant quedessin persones per conèixer,
llocs, aventures i coses per descobrir.

Una vida, viu-la bé,
amb tota la intensitat,
vas fer d’aquest lema la teva prioritat..

No, no vas tard Xavier
!!Vas d’hora, massa d’hora !!
Per fer aquest viatge sobtat,
que tots els que te’m estimat voldríem poder aturar.

Tiñi i Montse Febrer de 2010
8 de febrero de 2010 14:11

Poema dedicat al Xavier amb tot el carinyo dels seus germans i cunyats

Tu ja no hi ets i floriran les roses,
maduraran els blats i el vent tal volta
desvetllarà secretes melodies;
tu ja no hi ets i el temps ara em transcorre
entre el record de tu, que m’acompanyes,
i aquell esforç, que prou que coneixies,
de persistir quan res no ens és propici.

Des d’aquests mots molt tendrament et penso
mentre la tarda suaument declina.
Tots els colors proclamen vida nova
i jo la visc, i en tu se’m representa
sorprenentment vibrant i harmoniosa.
No tornaràs mai més, però perdures
en les coses i en mi de tal manera
que em costa imaginar-te absent per sempre.


Miquel Martí i Pol

Avui, dilluns dia 8 de Febrer a les 14:30 hrs. , el Xavi s'acomiadava de nosaltres.

"Des del sol ixent fins al ponent T'ESTIMEM"

Enric i Eva

Dedicatoria

“Espera lo millor,

converteix els problemes en oportunitats,
mostra't insatisfet amb l'status quo,
concentra't en el lloc on desitges anar,
enlloc de pensar d'on vens i,
el què és més important,
decideix ser feliç,
conscient de que la felicitat és una actitud,

un hàbit adquirit amb la pràctica diària,
i no un resultat o un dividend".
Denis Waitley