Un 23 de gener d'ara farà un any, a les 3 de la tarda, per evitar aglomeracions, i sabent ja el que volia, vaig anar a preu fet, a l'IKEA. Tan ràpid vaig fer-ho que a quarts de cinc de la tarda ja en sortia. Sense tenir-ne cap intenció, alguna cosa em va tibar a anar a Barcelona.
A les 5 en punt entrava a la BOQUERIA, vaig fer una tapa al PINOCHO i em vaig encantar en quatre parades farcides de calçots, doncs teníem enparaulada una calçotada amb la família, pel cap de 15 dies. A 3/4 de 6 ja estava de tornada.
A les 5 en punt entrava a la BOQUERIA, vaig fer una tapa al PINOCHO i em vaig encantar en quatre parades farcides de calçots, doncs teníem enparaulada una calçotada amb la família, pel cap de 15 dies. A 3/4 de 6 ja estava de tornada.
Va ser precisament durant aquells 3/4 d'hora, que a pocs centenars de metres d'allà, en ple eixample, el SEM estava atenent al Xavier d'una irreversible aturada càrdio-respiratòria, i el traslladava al Clínic. Coincidentment a la mateixa hora, la Montse patia un desmai a casa seva, en principi sense cap llògica aparent... Al cap de pocs dies un colom de colors, del tot estranys, no es movia del balcó de casa de l'Eva.
Ens estaria, en aquells moments d'angoixa, reclamant la nostra presència...?
S'hauria vingut a despedir...?
En fí, suposo que algun dia en treurem l'entrellat.
CUIDEU-SE MOLT...!
jordi
No hay comentarios:
Publicar un comentario