Fa temps vaig aprendre una vegada a estimar en silenci...
Vaig gaudir d'un viatge on un somni i uns sentiments...
Continuaren perdurant per tota la vida.
Però ara, al despertar cada matinada...
Passo pàgines on els secrets del cor i les passions
que el temps va amagant,
omplen les sensacions de moments que bressolen tota una vida.
Hi ha amistats que s'arrelen a la pell i acaronen amoroses
la solitud i el sentiment.
Hi ha gent...que viu eternament...
en el cor dels altres.
Amb l'alba...tornaren a continuar dia a dia...
I per un moment...saborejarem la soletat
I escriurem la nostra història recordant el teu nom.
Allà on sembla que tot és acabat...
Reneix el més apreciat: TU XAVIER.
(T'estimem més del que ens creiem capaços)
Begoña
martes, 30 de marzo de 2010
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
No hay comentarios:
Publicar un comentario