29 març de 2011........51

.

Ja ha passat un any

No t'he dut flors, Xavier, t'he portat

un silenci amorós, per no interrompre

el teu íntim diàleg amb la mort

que fa ja un any que dura. Compartir-te

ha estat sempre deturar el temps, per retrobar-me

més ingenu que mai amb un senglot

a flor de pell, com una criatura.

No t'he dut res Xavier, però estimo

més que abans aquest mar que m'ha vist créixer

i prop del qual confio de morir

d'ençà que he vist que tu m'hi acompanyaves.

Adaptació del poema de Miquel Martí i Pol

"Compliment a Antonio Machado"

COSES DE LA VIDA

Un 23 de gener d'ara farà un any, a les 3 de la tarda, per evitar aglomeracions, i sabent ja el que volia, vaig anar a preu fet, a l'IKEA. Tan ràpid vaig fer-ho que a quarts de cinc de la tarda ja en sortia. Sense tenir-ne cap intenció, alguna cosa em va tibar a anar a Barcelona.
A les 5 en punt entrava a la BOQUERIA, vaig fer una tapa al PINOCHO i em vaig encantar en quatre parades farcides de calçots, doncs teníem enparaulada una calçotada amb la família, pel cap de 15 dies. A 3/4 de 6 ja estava de tornada.

Va ser precisament durant aquells 3/4 d'hora, que a pocs centenars de metres d'allà, en ple eixample, el SEM estava atenent al Xavier d'una irreversible aturada càrdio-respiratòria, i el traslladava al Clínic. Coincidentment a la mateixa hora, la Montse patia un desmai a casa seva, en principi sense cap llògica aparent... Al cap de pocs dies un colom de colors, del tot estranys, no es movia del balcó de casa de l'Eva.

Ens estaria, en aquells moments d'angoixa, reclamant la nostra presència...?
S'hauria vingut a despedir...?
En fí, suposo que algun dia en treurem l'entrellat.

CUIDEU-SE MOLT...!

jordi

PENSAMENTS

Fa temps vaig aprendre una vegada a estimar en silenci...
Vaig gaudir d'un viatge on un somni i uns sentiments...
Continuaren perdurant per tota la vida.

Però ara, al despertar cada matinada...
Passo pàgines on els secrets del cor i les passions
que el temps va amagant,
omplen les sensacions de moments que bressolen tota una vida.

Hi ha amistats que s'arrelen a la pell i acaronen amoroses
la solitud i el sentiment.
Hi ha gent...que viu eternament...
en el cor dels altres.

Amb l'alba...tornaren a continuar dia a dia...
I per un moment...saborejarem la soletat
I escriurem la nostra història recordant el teu nom.

Allà on sembla que tot és acabat...
Reneix el més apreciat: TU XAVIER.
(T'estimem més del que ens creiem capaços)



Begoña

Felicitats Xavier !

Ja ha arribat el dia 29 de març i com deia la Gemma: el Xavier hagués fet 50 anys !
Avui he recordat moments, situacions, imatges, converses, consells... avui t'he trobat a faltar i he plorat la teva absència, però vull que sápigues que guardaré sempre un record meravellós de tot el que hem viscut. Felicitats !! T'estimo Xavier.

Per al Xavier

Hola a tots

Jo només us volia fer un petit comentari. Com sabeu, el dia 29 de març el Xavier hagués fet 50 anys. I ell em deia: Gemma, pel meu aniversari vull fer alguna festa, alguna trobada que pugui venir tothom qui vulgui. Jo no convidaré a ningú en concret, sinó que vingui qui vulgui. Ja trobarem la manera, ho podem fer a la platja, en algun lloc obert, que tothom s'ho passi bé.

Crec que aquesta manera d'enfocar el seu aniversari ens mostra com era el Xavier.

Avui ens acomiadem d'ell i us en diria moltes coses, però en destacaré dues: era una persona lliure, que havia lluitat sempre per ser-ho i noble, molt noble.

Per això tenia aquesta valentia i aquesta entrega incondicional cap a tots nosaltres. Disposat a tot pels seus pares, pels seus fills estimats Claris i Fèlix, pels seus gemans i per tota la família.

No em vull oblidar tampoc de com vivia per la seva professió i de la manera com s'hi abocava.

I dels amics, tampoc me n'oblido de cap. Ell tampoc ho feia.

Xavier descansa en pau. Que la teva estela ens il·lumini.

Gemma

notes de condol publicades en el Regió 7 de MANRESA

Ita Devant:
Una perdua molt dolorosa, el meu condol a tota la familia.

Gemma Vila Clarena:
Tot el meu suport per uns moments tan sentits. Una abraçada .

Guillermina Varela:
Estic trasbalsada. El meu condol més sincer. Guillermina

David Pié:
Rebeu el meu condol. Una abraçada.

Vicenç Solórzano:
Una inesperada perdua molt dolorosa. Rebeu el meu condol i molts ánims per continuar endavant. Una abraçada.

Isidre Pujol:
Rebeu el més sentit condol, sempre el recordaré de l’època de la Badia-Solé i quan estudiava Dret, amb el seu tarannà i personalitat d’empenta i vitalitat. El tindré present a les meves oracions ¡¡