29 març de 2011........51

.

Ja ha passat un any

No t'he dut flors, Xavier, t'he portat

un silenci amorós, per no interrompre

el teu íntim diàleg amb la mort

que fa ja un any que dura. Compartir-te

ha estat sempre deturar el temps, per retrobar-me

més ingenu que mai amb un senglot

a flor de pell, com una criatura.

No t'he dut res Xavier, però estimo

més que abans aquest mar que m'ha vist créixer

i prop del qual confio de morir

d'ençà que he vist que tu m'hi acompanyaves.

Adaptació del poema de Miquel Martí i Pol

"Compliment a Antonio Machado"

COSES DE LA VIDA

Un 23 de gener d'ara farà un any, a les 3 de la tarda, per evitar aglomeracions, i sabent ja el que volia, vaig anar a preu fet, a l'IKEA. Tan ràpid vaig fer-ho que a quarts de cinc de la tarda ja en sortia. Sense tenir-ne cap intenció, alguna cosa em va tibar a anar a Barcelona.
A les 5 en punt entrava a la BOQUERIA, vaig fer una tapa al PINOCHO i em vaig encantar en quatre parades farcides de calçots, doncs teníem enparaulada una calçotada amb la família, pel cap de 15 dies. A 3/4 de 6 ja estava de tornada.

Va ser precisament durant aquells 3/4 d'hora, que a pocs centenars de metres d'allà, en ple eixample, el SEM estava atenent al Xavier d'una irreversible aturada càrdio-respiratòria, i el traslladava al Clínic. Coincidentment a la mateixa hora, la Montse patia un desmai a casa seva, en principi sense cap llògica aparent... Al cap de pocs dies un colom de colors, del tot estranys, no es movia del balcó de casa de l'Eva.

Ens estaria, en aquells moments d'angoixa, reclamant la nostra presència...?
S'hauria vingut a despedir...?
En fí, suposo que algun dia en treurem l'entrellat.

CUIDEU-SE MOLT...!

jordi