No t'he dut flors, Xavier, t'he portat
un silenci amorós, per no interrompre
el teu íntim diàleg amb la mort
que fa ja un any que dura. Compartir-te
ha estat sempre deturar el temps, per retrobar-me
més ingenu que mai amb un senglot
a flor de pell, com una criatura.
No t'he dut res Xavier, però estimo
més que abans aquest mar que m'ha vist créixer
i prop del qual confio de morir
d'ençà que he vist que tu m'hi acompanyaves.
Adaptació del poema de Miquel Martí i Pol
"Compliment a Antonio Machado"
